Dia 336

Mireu la foto i dieu-me què veieu. 

 Ho veieu? 

Alguna cosa en particular us crida l'atenció? 

A part, es clar, de la gran bellesa d'aquest gos que mai havieu vist a aquest blog... 

A part, d'aquests ulls grossos i rodons, d'aquest pèl ros brillant, d'aquestes orelles de tacte suau...

Doncs, bé, alguna cosa? 

En cas que encara no hagueu vist a què em refeixo, aquí teniu una ampliació...

Ara si no? Prou explícit?

Paulov tenia raó!!!

Avui han tornat els meus pares, i quan ens estàvem preparant per sortir els tres de casa, em giro cap a en Kiu i el veig així...

La meva mare té la costum que cada cop que marxa de casa els dóna una galeta als gossos.

Aquest és el motiu pel qual en Kiu ja salivava, estava anticipant la galeta que la meva mare li donaria. 

Dia 335

Cada matí, em trobo l'Aika dormint al terra de la meva habitació. 

Avui s'ha fet el "jas" amb les meves sabates.

No sé si era gaire comode, però la imatge és tendre no?


--------------------

Every morning, I found Aika (my dog) sleeping right beside my bed.

Today, her bed was between my shoes.
I don't know if that was comfortable, but isn't the picture so cute?

P.D: Ho sé, el blog s'està convertint en monotemàtic... però la meva vida gira al voltant dels gossos i els apunts... Així que em decanto pels gossos. Com a mínim poden haver-hi fotos tendres amb ells com a protagonistes, no? 

Dia 334

 Cada tarda és el mateix, 

quan arribo a casa els dos surten ben contents cap a fora. 

Un cop han corregut una mica, això és el que veig.

En Kiu i l'Aika, un davant de l'altre mirant fixament cap a dins, per veure què estic fent. 

I el moment de sortir a passeig ha arribat! 

La seva excitació va en augment a mesura que m'acosto al moble on guardem les corretges.

Però l'explosió d'alegria arriba just en el moment en què les meves mans les agafen. 

En Kiu especialment es converteix en una bèstia que només fa que saltar i bordar. 

L'Aika el segueix, tot  i que de forma més controlada, ella és tota una Senyora. 

I aquí una foto d'en Kiu mentre estàvem de passeig. 

Veieu aquest somriure?

Realment està a la glòria al bosc, i més si hi ha ple de pinyes... 

Per sort no sempre em posa cara trista, tot i que no hi hagi els papes a casa. 

Dia 332

Cada dia anem a fer una passejada pel bosc de mínim 30 minuts, 

els faig jugar amb pinyes, llaços de fils, 

els dono menjar i aigua... 

...i aquesta és la cara que em posa en Kiu. 

La vida no és el mateix per ells sense el meu pare i la meva mare a casa. 

No hi ha ningú que els pugui substituir, per més que m'esforci. 

Dia 330

El meu lloc preferit. 

Combina unes de les millors coses: la natura, bones vistes i els gossos.


Quin és el vostre lloc preferit?

Dia 186

L'Aika a casa després de l'operació.

Es veu la ferida que té al costat.

Dia 180

Aquest matí, l'Aika i jo hem descobert les Hortes de Santa Eugènia.

I quin ensurt quan l'Aika no podia sortir d'una de les basses... quasi s'ofega!

Dia 166

De passeig a l'Ermita de Sant Roc.