dijous, 25 d’agost del 2011

Dia 332

Cada dia anem a fer una passejada pel bosc de mínim 30 minuts, 
els faig jugar amb pinyes, llaços de fils, 
els dono menjar i aigua... 
...i aquesta és la cara que em posa en Kiu. 

La vida no és el mateix per ells sense el meu pare i la meva mare a casa. 
No hi ha ningú que els pugui substituir, per més que m'esforci. 

2 comentaris:

  1. Si que fa cara de pena si!!!
    pobres...

    Nona, tu tb ets insubstituïble pels que et valorem mes que els teus dos gossos

    jejejje

    saps qui soc?? jejejjeje

    ResponElimina
  2. Sí que sé qui ets... ;p

    I gràcies per lo d'insubtituïble!! :D

    ResponElimina

Els vostres comentaris sempre m'alegren!

Your comments make me smile!