Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kiu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de gener del 2012

Dia 103 - Any 2


Aquest migdia, quan anava cap a seminaris a la radio han preguntat: 

"Quin és el soroll que sentiu a diari que més us agrada?"

Així que he començat a buscar la meva resposta.
Però no em sortia cap soroll que m'agradés, més aviat al contrari.
Totes les respostes que em venien al cap eren de coses que no m'agraden. 

Per exemple:
el soroll del despertador cada matí {quan el sento, es clar!},
l'escandol dels bombers al passar pel carrer,
el soroll dels cotxes dia i nit...

Només m'ha vingut al cap un soroll agradable,
el cant dels ocells,
però aquí Barcelona crec que no el sento mai,
i si el sento són lloros i tampoc és que siguin gaire agradables.

Després al arribar a casa, m'ha vingut al cap!
El soroll que m'agrada és 
sentir el cocker marró del veí lladrar d'emoció cada cop que el treuen a passejar. 

Potser és una cosa dels cockers,
i potser més especifícament dels marrons, 
perquè en Kiu quan surt a passejar tampoc pot estar-se de lladrar. 

Quina és la vostra resposta?

P.D: He enviat aquesta foto d'en Kiu a You, Me & Charlie. A veure si la publiquen. Ja us avisaré.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Dia 336

Mireu la foto i dieu-me què veieu. 
 Ho veieu? 
Alguna cosa en particular us crida l'atenció? 
A part, es clar, de la gran bellesa d'aquest gos que mai havieu vist a aquest blog... 
A part, d'aquests ulls grossos i rodons, d'aquest pèl ros brillant, d'aquestes orelles de tacte suau...

Doncs, bé, alguna cosa? 


En cas que encara no hagueu vist a què em refeixo, aquí teniu una ampliació...

Ara si no? Prou explícit?
Paulov tenia raó!!!

Avui han tornat els meus pares, i quan ens estàvem preparant per sortir els tres de casa, em giro cap a en Kiu i el veig així...
La meva mare té la costum que cada cop que marxa de casa els dóna una galeta als gossos.
Aquest és el motiu pel qual en Kiu ja salivava, estava anticipant la galeta que la meva mare li donaria. 

dissabte, 27 d’agost del 2011

Dia 334

 Cada tarda és el mateix, 
quan arribo a casa els dos surten ben contents cap a fora. 
Un cop han corregut una mica, això és el que veig.
En Kiu i l'Aika, un davant de l'altre mirant fixament cap a dins, per veure què estic fent. 
I el moment de sortir a passeig ha arribat! 
La seva excitació va en augment a mesura que m'acosto al moble on guardem les corretges.
Però l'explosió d'alegria arriba just en el moment en què les meves mans les agafen. 
En Kiu especialment es converteix en una bèstia que només fa que saltar i bordar. 
L'Aika el segueix, tot  i que de forma més controlada, ella és tota una Senyora. 


I aquí una foto d'en Kiu mentre estàvem de passeig. 
Veieu aquest somriure?
Realment està a la glòria al bosc, i més si hi ha ple de pinyes... 

Per sort no sempre em posa cara trista, tot i que no hi hagi els papes a casa. 

dijous, 25 d’agost del 2011

Dia 332

Cada dia anem a fer una passejada pel bosc de mínim 30 minuts, 
els faig jugar amb pinyes, llaços de fils, 
els dono menjar i aigua... 
...i aquesta és la cara que em posa en Kiu. 

La vida no és el mateix per ells sense el meu pare i la meva mare a casa. 
No hi ha ningú que els pugui substituir, per més que m'esforci.