Dia 74 - Any 2

La Bea, la Marina i jo a la Piazza Garibaldi de Parma.  

Avui, ens hem aixecat a les 14h, ens hem preparat i hem marxat en cotxe direcció a Parma.

Després d'una mica més de 2h de trajecte i dues parades tècniques

(per requeriments imperiosos de la meva bufeta), 

arribàvem al nostre destí. 

Hem aparcat aprop del centre, ens hem abrigat (que ja feia falta) i cap a passejar que teníem tota una ciutat per descobrir.

El resum, Parma és una ciutat amb encant!

I aquí una foto que ja comença a ser tradició. 

Les tres en pijama abans d'anar a dormir, aquest cop al pis de la Bea.

Dia 73 - Any 2

Doncs, sí! Avui he vist un tigre.

Hi ha un centre de desintoxicació molt conegut anomenat San Patrignano. 

Segons la llegenda, el fundador tenia al seu despatx dos tigres i una pantera.

Avui en dia, només queda un tigre i no viu pas al despatx, sinó aquí on el veieu.

No ha estat fàcil aconseguir una bona foto perquè el lloc on està, està una enfonsat

i a més a més, hi ha dos reixes...

El millor, que ens va mirar! 

Els seus impressionants ulls grocs van mirar-nos directament. 

Una sensació indescriptible per una persona enamorada dels animals i especialment pels fèlids com jo.

Ara només em falta poder-ne tocar un algun dia. 

El pitjor, l'avorriment que ha de patir aquest pobre tigre... 

 No m'agrada veure els animals fora del seu hàbitat, crec que no els hi fa cap bé. 

I el tigre no ha sigut l'única cosa bonica que hem vist avui, 

perquè les vistes des del casc antic de San Marino són prou impressionants!

Dia 72 - Any 2

I avui, després de 10 mesos, hem tornat a veure a la Bea! 

Al principi ha estat una mica un déjà vu, 

ja que hem fet el mateix que el primer cop que vam visitar-la. 

Avió fins a Bologna, bus fins a l'estació de trens i després tren direcció a Rimini. 

{L'única diferència, que aquest cop ens hem portat entrepans per dinar i no hem dinat porqueries.}

I allà ens esperava la Bea.

Aquesta nit hem celebrat l'aniversari de la Bea i en Jerome amb tota la família: pares, avis, tiets, cosins...

I com era d'esperar, hem sopat d'allò més bé!

Foto: detall del preciós arbre de Nadal de casa la Bea. És tot un art fer un arbre de Nadal amb encant.

Dia 58 - Any 2

Mireu quina monada d'ovella tinc a l'habitació.

És un regal de la Marina.

Gràcies.

Hauré de pensar un nom, no?

Dia 179

La Marina i el claustre de la Facultat.

Ja ho diuen que la primavera la sang altera (atenció al cor dibuixat al vidre).