Dia 261 - Any 2

L'any passat va ser el meu primer cop dins aquesta preciosa sala, el Paranimf de la UB,

però ho vaig fer com a espectadora.

Aquest any, però, he estat asseguda a primera fila, 

com a una dels alumnes de la promoció 2006 - 2012 de la Facultat de Medicina de la UB 

que avui ens hem graduat!

Ha sigut un acte molt bonic, farcit d'emocions de tot tipus.

He rigut moltíssim amb el discurs de la Montse i en Jordi (els padrins de tardes),

m'he emocionat amb el discurs d'en Jaume Llopis - quin gran home!

Hem cantat "La Balanguera" amb el Dr. Bové, hem elogiat el Barça amb el Dr. Trilla...

Però per mi un dels moments més emotius de tot l'acte ha sigut quan la Coral de Medicina ha cantat 

el "Que tinguem sort".

Ha sigut espectacular, crec que no hi ha cançó que m'emocioni més en una despedida que aquesta.

Quan han acabat m'han entrat ganes de cridar: "un altre cop, si us plau!!!"

Last year was my first time in this beautiful room, the auditorium of the University of Barcelona (UB)

but I did as a spectator.

This year, however, I was sitting in the front row,

as a graduating student of the 2006 - 2012 promotion from the Faculty of Medicine from UB.

It was a beautiful ceremony, full of emotions of all kinds.

I laughed a lot with the Montse's and Jordi's speech,

I was touched by Jaume Llopis beautiful words - what a great man!

We sang "La Balanguera" with Dr. Bové, we praised Barcelona F.C. with Dr. Trilla ...

But for me one of the most emotional moments of the entire event was when the choir of our Faculty

started singing "Que tinguem sort".

It was spectacular, I don't think it exists any other song better than this one when a farewell is in order. 

When the song was over, I want to shout: "Sing it again, please!"