dilluns, 13 de maig de 2013

Dia 227 - Any 3 // Day 227 - Year 3

D'esquerra a dreta: la meva àvia, en Kiu i l'Angelina.  // From left to right: my grandma, Kiu and Angelina.
Voleu escoltar una història?
La meva àvia i l'Angelina es coneixen de ben joves, ja que les dos són del Veïnat de Salt.
Vivien amb les seves famílies al carrer Major, en cases una al costat de l'altre.
Així, a part de ser veïnes, van esdevenir amigues.
Tant una com l'altra, guarden un bonic record de la seva amistat.

Ara, viuen a la mateixa residència i comparteixen habitació.
Les dues amb Alzheimer.
Així, cada cop que es diuen els seus noms, és un nou retrobament.
Veus com l'alegria els invadeix, dibuixant un somriure als seus rostres,
fins que al cap de pocs segons ja no ho recorden.

Aquest és un d'aquells moments que et trenca el cor,
però després de tant anys d'Alzheimer, hi he aprés a conviure.



Do you want to hear a story?
My grandma and Angelina knew each other since they were young, they both are from Veïnat de Salt.
They lived with their families at Major St., their houses one next to the other.
Thus, in addition to being neighbors, they became friends.
Both of them, keep a nice memory of their friendship.

Now, they both live in the same nursing home and share a room.
Both have Alzheimer's Disease.
So every time they say their names to each other, it's a new encounter.
One can see how joy invades them, drawing a smile on their faces,
until after a few seconds they no longer remember.

This is one of those moments that breaks my heart,
but after so many years of Alzheimer, I learned to live with them.

Cap comentari:

Publica un comentari

Els vostres comentaris sempre m'alegren!

Your comments make me smile!