divendres, 30 de novembre de 2012

Dia 63 - Any 3 // Day 63 - Year 3

Photobucket
Avui us puc assegurar que:
o bé els miracles existeixen o bé tinc un àngel de la guarda.

M'explicaré.

Doncs vaig passar-me tota la nit comprovant no haver perdut cap arracada {de les que veieu a la foto}.
Entre primer i segon plat, check; abans dels postres, check;
al marxar del restaurant, check; al entrar al Cu-cut, check;
al anar d'un lloc a un altre, check; abans de sortir de Platea per anar cap a casa, check.

Tot havia anat bé, no havia perdut cap arracada.
Al arribar a casa, al anar-me a treure-les per posar-me a dormir, 
només portava una arracada!
Em va saber molt greu, tant que vaig tornar a sortit al carrer a les 5 de la matinada
per anar a mirar que no l'hagués perdut dins al cotxe o del cotxe a casa.
Res.
No hi era.

Vaig acceptar que després d'haver estat tota la nit pendent,
de camí al cotxe per tornar cap a casa l'havia perdut.

Al dilluns al tancar la porta de la meva habitació tot marxant amb la maleta cap a Barcelona,
vaig mirar-me amb tristesa l'arracada que s'havia quedat viuda.
I allà la vaig deixar, damunt del moble.

I ara, avancem amb el temps fins avui.
Estava estudiant asseguda al meu escriptori de l'habitació de Barcelona quan,
em giro per mirar una cosa i veig el que veieu a la foto.
Una arracada de pluma amb cercles blancs al bell mig del terra de la meva habitació.
Després dels segons de confusió inicial,
vaig anar a buscar el telèfon per trucar als meus pares i preguntar-los si a Girona,
allà on jo havia deixat l'arracada encara hi era.
La resposta va ser afirmativa!

No havia perdut cap arracada!!!!
Encara no entenc però, com he pogut anar quasi tota una setmana amb l'arracada "perduda"
o bé dins la caputxa de la meva jaqueta o enganxada a la bufanda,
però així ha estat!

Ara em creieu?
Jo crec que això ha sigut obra del meu àngel de la guarda!
Així que: "Moltes gràcies àngel de la guarda!"



Today I can tell you that:
miracles exist or I have a guardian angel.

Let me explain.

Well, I spent all night checking that I haven't lost an earring {from the ones you see in the picture}.
Between first course and main course, check; before dessert, check;
when leaving the restaurant, check; upon entering a bar, Cu-cut, check;
when going from one place to another, check; before leaving Platea (a pub) to go home, check.

Everything had gone well, I hadn't lost a single earring.
At home, when I wanted to remove the earrings to go to sleep,
I was only wearing one!
I was so sad, so I went out to the street at 5 am
to go check that had not lost in the car or in the way from my car to home.
Nothing.
It wasn't there.

I accepted that after having been all night checking on my earrings,
on the way to the car to go home, I  had lost it.

On Monday, when I was closing the door of my room with all my suitcases while leaving to Barcelona
I looked with sadness to the earring that had been widowed.
And there I left it, on top of some furniture.

Now, fast-forward time until today.
I was studing at my desk in my room in Barcelona,
when I turned to look at something and saw what you see in the picture.
A feather earring with white polka dots in the middle of my bedroom floor.
After those first seconds of confusion,
I picked the phone to call my parents and ask them if in Girona
there was an earring where I had left it.
The answer was yes!

I had not lost a single earring!!
But I still don't understand, how I have gone almost a week with the "lost" earring
inside the hood of my jacket or attached to my scarf,
but this is how it has been!

Do you believe me now?
I think this was the work of my guardian angel!
So "Thanks guardian angel!"

Cap comentari:

Publica un comentari

Els vostres comentaris sempre m'alegren!

Your comments make me smile!