Dia 112 - Any 2

L'Anna, la Núria i jo a Washington D.C. el Fourth of July del 2009.

Les tres vam passar-nos un mes fent ruta per USA.

Sense cap mena de dubte, el millor viatge que he fet mai, 

però també, sense cap mena de dubte, en el pitjor moment possible.

Estàvem a l'aeroport de Barcelona,

just a la porta per embarcar i agafar el nostre vol direcció NYC,

quan rebo una trucada de la meva germana. 

Li havien trobat un càncer d'esòfag a la meva mare.

Evidentment, ja no volia agafar aquell avió.

M'era igual perdre-ho tot, 

però la idea de marxar just en aquell moment no era el que més volia.

Després de parlar-ne amb la meva mare,

vaig pujar a l'avió, però ja res seria com m'havia imaginat.

Tot, en un moment, havia canviat.

Potser no vaig gaudir d'aquest viatge com ho hauria fet si res d'això hagués passat,
però també estic segura que no hauria sigut tant forta amb tot el que venia després si no hagués marxat.
Crec que el viatge, em va carregar de tota l'energia positiva que necessitava per després.