Dia 38 - Any 2

Avui ha estat un dia complert. 

Al matí he acompanyat al meu pare a la deixalleria (a tirar la tele) i a casa el meu Avi a arreglar la taula.

Al migdia hem anat a acabar de comprar el regal de l'Estef amb la Chris i la Núria.

I a la tarda, he marxat amb els meus pares direcció Pont de Molins.

Hem anat a dinar de restaurant, a buscar bolets, a passejar els gossos... 

però el millor de tot. 

Tocar aquestes cabres que veieu aquí.

 El meu pare es coneix la zona molt bé, i abans d'arribar-hi ens ha dit que sovint hi havia unes cabres passejant lliurament. I efectivament, allà estaven.

Els hi he dit que volia baixar a tocar-les. He baixat. 

Només baixar del cotxe, la mama cabra (blanca amb el cap negre) ha començat a caminar cap a mi.

Bastant traquil·la, però sense dubtar. M'he espantat i he reculat. 

Els meus pares des de dins el cotxe em deien "Tira!!! No siguis tonta!".

He tornat a girar cap a les cabres, m'he tornat a espantar a veure-la tant decidida a venir cap a mi.

La cabra no tenia cara a mala llet, però i si era una estratègia venir de forma "amigable" i després atacar-me?

La mare cabra ha desistit davant la meva por. Ara era el torn de la cabra filla blanca.

Aquesta no imposava tant. M'he relaxat.

Ella s'ha acostat, i he estirat la mà. L'he tocat!!! L'he tocat!!!

El millor de tot?

La cabreta fent "beeee, beeee" i tocant-me amb la seva pota a la meva cama 

cada cop que deixava de tocar-la. 

Quina monada!

Al costat també hi havia un burro català, però ell no s'ha deixat tocar.

P.D: Ho sé, m'he saltat una mica el guió... moltes fotos i molt de text, però crec que l'aventura de les cabres s'ho mereixia no?