Cada tarda és el mateix,
quan arribo a casa els dos surten ben contents cap a fora.
Un cop han corregut una mica, això és el que veig.
En Kiu i l'Aika, un davant de l'altre mirant fixament cap a dins, per veure què estic fent.
I el moment de sortir a passeig ha arribat!
La seva excitació va en augment a mesura que m'acosto al moble on guardem les corretges.
Però l'explosió d'alegria arriba just en el moment en què les meves mans les agafen.
En Kiu especialment es converteix en una bèstia que només fa que saltar i bordar.
L'Aika el segueix, tot i que de forma més controlada, ella és tota una Senyora.
I aquí una foto d'en Kiu mentre estàvem de passeig.
Veieu aquest somriure?
Realment està a la glòria al bosc, i més si hi ha ple de pinyes...
Per sort no sempre em posa cara trista, tot i que no hi hagi els papes a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris sempre m'alegren!
Your comments make me smile!