Dia 21 - Any 2

El facebook pot tenir coses dolentes, però també en té de molt bones! 

Com per exemple, poder parlar amb les persones que has conegut a Finlàndia durant l'estiu

i poder seguir fent tertulies, com les que feiem al restaurant de l'hospital d'Oulu, 

però aquest cop via online amb persones que estan en llocs tant llunyans

com Versailles, Praha o El Caire.

Dia 2 - Any 2

Sabeu a quin tipus de vegetal pertany aquesta fulla? 

Jo ho he aprés avui i avui ho he entès tot. 

Estàvem la meva mare i jo a la cuina preparant el dinar i també escudella. 

He vist que agafava això de la foto i ho tirava a l'olla amb l'escudella. 

M'ho he mirat fixament, i me n'he adonat. 

Això és el mateix que jo vaig comprar al supermercat a Finlàndia 

per posar com a "enciam" 

a l'amanida de pasta que vaig portar a la barbacoa que vam fer a l'aire lliure. 

Li he preguntat que què era, 

m'ha dit que és col. 

I ho he entès tot. 

Ara entenc perquè no m'agradava el gust que tenia aquell suposat tipus d'enciam...

Era C-O-L! 

Dia 358

 Aquesta tarda estàvem la Núria i jo caminant direcció a Rambla Catalunya quan de sobte ens hem trobat a un grup, bastant nombrós, de dones guarnides amb vestits tradicionals. 

Pel seu aspecte, m'han semblat alemanes, i per això li he dit a la Núria: 

- Parlen alemany? 

Abans que ells tingués temps a respondre'm, he sentit a unes de les dones dir una paraula que m'ha indicat perfectament d'on eren: "Nonii". 

- Són finlandeses! - li he dit jo. 

No me n'he pogut estar i els he preguntat que d'on eren i què feien vestides així per Barcelona. 

Efectivament no havia fallat amb el meu diagnòstic, eren finlandeses, i es veu que estaven participant en algun concurs d'algun festival. 

La veritat és que no ho he acabat d'entendre. Però ha sigut una bona sorpresa! :D 

Dia 304

Aleksanterin Kirkko

Al matí hem marxat de Kolho direcció a Tampere. 

A la tarda, mentre la Liisa i el seu pare han anat a visitar la seva tia, he anat a fer una mica de turisme pel centre de la ciutat.

---

In the morning we left from Kolho towards Tampere.
In the afternoon, while Liisa and her father visited her aunt, I went sightseeing in the city center.

Dia 303

La Liisa i jo a l'estació de trens d'Oulu a punt d'agafar el pendolino en direcció a Tampere. 

Això ja és cert, marxo d'Oulu, però hi tornaré. 

I aquest cop a l'hivern. 

Dia 302

Mohamed, Hélène, Antoine, Martin i jo. 

El meu últim dia a Oulu. 

El dia ha consistit en: fer la maleta, neteja del pis i festa de despedida. 

Hem quedat com de costum al Toripolliisi. 

Alguns han sopat, altres hem menjat un gelat a la Marquet Place. 

I després hem provat per primera vegada Lonkero.

Hem anat al Karaoke, tot i que no hem pogut cantar perquè la llista ja estava plena. 

I després m'han acompanyat fins a la porta de casa per despedir-me.

Dia 301

"Hélène, em portes?"

Craziness after lunch!

Dia 300

Tots els que vam anar al "Survival Camp Weekend". 

Un cap de setmana genial amb gent de tot el món.


P.D: Dia 300, només 65 dies més i ja hauré fet l'any!

Dia 299

Passejada al matí, després Mölkky (típic joc finlandès), després gimcana sota la pluja! 

I per acabar el dia, festa al costat del llac amb una foguera. 

Un dia ben complet!

Dia 298

Bonfire a Masku al "Survival Camp Weekend".

Després de més de 6h en tren, dues de les quals en un tren vell sense aire acondicionat, hem arribat a Turku. 

Hem pujat tots al bus i ens hem dirigit cap a Masku, on hem estat en una casa al costat d'un llac. Els "Oulu people" hem dormit en una tenda de campanya. 

Dia 297

Música en directe al Kaarlenholvi: Liisa, Hélène i jo. 

Després hem anat al karoke, i més tard hem tornat al Kaarlenholvi i hem estat a la music room cantant amb tot un grup de gent moltes cançons. 

Una gran nit, la veritat. 

Dia 296

BBQ per sopar al mig del bosc i aprop de la platja. 

Al menú: Salsitxes, pasta salad, ham and cheese, marshmallows, "Korvapuste". 

El lloc és preciós i hem passat una molt bona nit. 

D'esquerra a dreta: Elina, Anna, Hanni, Merja, Heli, Hélène, Martin, Karim, Mohamed, Antoine i jo. 

Dia 295

Sol espectacular anant aquest matí cap a l'hospital. 

Per això, estava a quiròfan pensant que la previsió del temps no es compliria (com habitualment passa) i podria anar un altre cop a la platja. 

Però, al sortir de quiròfan per anar a dinar, la previsió s'havia complert: cel tapat i pluja!

La platja haurà d'esperar... 

Dia 294

Menú a Ravintola Kotka - el restaurant de l'hospital. 

Farcellets de col amb carn a dins, patates i una salsa (que no sé de què és). 

Amanida de bolets amb seba. 

Mermelada de fruits del bosc (això ells s'ho posen barrejat amb la carn, però jo m'ho he menjat de postres).

El meu dinar ha acabat sent els bolets, les patates, el pa i la mermelada. Els farcellets no m'han agradat gens. 

Però estic molt contenta amb el menjar, normalment és bo.  

Dia 293

Here comes the moon...  

(Link)

Després de molts, molts i molts dies sense veure la lluna, avui al tornar cap a casa després del sopar al pis d'en Martin, m'he girat i allà l'he vist. He frenat de cop i li he tirat la foto. 

Dia 292

Cap de setmana a Lapònia. 

Al Cercle Poler Àrtic i la casa del Pare Noel. 

D'esquerra a dreta: Antoine, Martin, Ilziya, Hélène, Mohamed i jo.


P.D: 292, m'encanten els números capicua!

Dia 291

Cap de setmana a Lapònia. 

Parada durant la nostra caminada a Auttiköngäs en una de les moltes cabanyes que hi ha durant el recorregut.  

Dia 290

L'hospital Oulun Yliopistollinen-Sairaala, altrament conegut com OYS. 

Dia 289

En Mohamed i la seva camera. Tot el dia sentim "click", és un constant. 

Dia 288

Així és com he arribat aquesta tarda a casa després de 20 minuts en bici. 

Però no patiu, ja m'he comprat un paraigües (rosa :D) i si es posa a ploure aniré amb bici i paraigües, com una autèntica finlandesa més.

Per si teniu dubtes, tot el que brilla és roba xopa (i si els pantolons també brillen).