diumenge, 14 d’abril del 2013

Dia 198 - Any 3 // Day 198 - Year 3

La Laura, la Marina i la Núria a St. Antoni de Calonge. // My friends Laura, Marina and Núria in St. Antoni de Calonge.
Aquesta tarda se suposava que havia de ser una tarda tranquil·la i agradable en bona companyia per la platja.
Bé, la bona companyia hi ha sigut, el que ha mancat ha sigut la tranquil·litat, si res més no al principi.
Només arribar a la platja de St. Antoni de Calonge, en Kiu ha vomitat i ha perdut la consciència.
Quan m'he adonat del que li passava, m'he pensat que li estava passant el mateix que l'estiu passat però a càmera ràpida.
Estava molt i molt nerviosa. I no parava de repetir que havíem d'anar al veterinari i que en Kiu s'estava morint.
Per sort tenia les meves amigues que han sigut una mica més útil que jo davant la situació,
i una li ha tirat aigua per sobre, mentres una altra trucava pel veterinari.
I per encara més sort, en Kiu al cap de pocs segons o algun minut, no sé la durada exacte, ha recuperat la consciència.

Resulta que ha sigut un simple desmai. 
Sort!!!

Després d'una mica, en Kiu ja estava com si res.
I nosaltres tot i que ja no hem fet la ruta prevista, hem caminat per la platja i hem fet un gelat.


This afternoon was suposed to be a nice and relaxed afternoon at the beach with good friends.
Well, the good friends were there, but what it wasn't was relaxed, at least at first.

Just as we got to the beach in St. Antoni de Calonge, Kiu vomited and lost consciousness.
When I realized what was happening, I thought he was having the same thing that happened to him last summer but in fast motion.
I was extremely scared. I kept repeating that we had to go to the vet and that Kiu was dying.
Luckily, I was with my friends, who were a little more helpful than I,
one poured some cold water to him, while another one called for a vet.
And even luckier, after a few seconds or a minute, I do not know the real duration, Kiu regained consciousness.

It was a simple faint.
Fortunately! 

After a while, Kiu was his usual self again.
And although we didn't get to do the planned route, we walked along the shore and east some ice cream.

2 comentaris:

  1. This is beautiful and you all look so happy in this photo. Well captured!

    ResponElimina
  2. Ua q superrient que surto... jajaja
    Sort que va ser només un mareig!

    ResponElimina

Els vostres comentaris sempre m'alegren!

Your comments make me smile!