Aquesta migdia quan tornava de la biblioteca, al passar per davant d'una fruiteria,
he vist unes magnífiques maduixes cridant el meu nom.
He decidit escoltar-les, i entrar i emportar-me-les cap a casa.
Mentre estava formalitzant la seva sortida de la fruiteria amb la treballadora social de torn,
he vist el meu reflexe al mirall de darrera seu.
I aquest m'ha mostrat que de les dues arracdes de pluma que m'havia posat aquest matí,
només una es mantenia decorant la meva orella esquerra.
La dreta estava ben nua.
Ben determinada a retrobar l'arrecada que havia perdut al llarg del matí,
he desfet totes les meves passes direcció a la biblioteca.
He mirat a tots els racons,
i al final, al entrar i anar allà on havia estat estudiant, l'he trobat!
Sota la meva cadira!!!
El miracle s'ha tornat a produir!
Us asseguro que el retrobament ha sigut dels més feliços viscuts,
els habitants del meu joier porten una època en un estat d'ànim molt fluix,
ja que últimament només fan que veure disminuïr la seva comunitat.
Hi ha moltes parelles trencades dins el joier.
Així, que sense cap mena de dubte, que avui no s'hagi trencat una altra parella ha estat una alegria.
Tant pels habitants del meu joier, com per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris sempre m'alegren!
Your comments make me smile!