Dia 338

Un dia més de biblioteca a la butxaca... 

Esperant el bus al Carrer, que no Avinguda, Marina. 

Dia 337

Un motiu pel qual estic contenta d'estar a Barcelona? 

Els mosquits assassins de Girona. 

Era impossible. Picades i més picades...

Dia 336

Mireu la foto i dieu-me què veieu. 

 Ho veieu? 

Alguna cosa en particular us crida l'atenció? 

A part, es clar, de la gran bellesa d'aquest gos que mai havieu vist a aquest blog... 

A part, d'aquests ulls grossos i rodons, d'aquest pèl ros brillant, d'aquestes orelles de tacte suau...

Doncs, bé, alguna cosa? 

En cas que encara no hagueu vist a què em refeixo, aquí teniu una ampliació...

Ara si no? Prou explícit?

Paulov tenia raó!!!

Avui han tornat els meus pares, i quan ens estàvem preparant per sortir els tres de casa, em giro cap a en Kiu i el veig així...

La meva mare té la costum que cada cop que marxa de casa els dóna una galeta als gossos.

Aquest és el motiu pel qual en Kiu ja salivava, estava anticipant la galeta que la meva mare li donaria. 

Dia 335

Cada matí, em trobo l'Aika dormint al terra de la meva habitació. 

Avui s'ha fet el "jas" amb les meves sabates.

No sé si era gaire comode, però la imatge és tendre no?


--------------------

Every morning, I found Aika (my dog) sleeping right beside my bed.

Today, her bed was between my shoes.
I don't know if that was comfortable, but isn't the picture so cute?

P.D: Ho sé, el blog s'està convertint en monotemàtic... però la meva vida gira al voltant dels gossos i els apunts... Així que em decanto pels gossos. Com a mínim poden haver-hi fotos tendres amb ells com a protagonistes, no? 

Dia 334

 Cada tarda és el mateix, 

quan arribo a casa els dos surten ben contents cap a fora. 

Un cop han corregut una mica, això és el que veig.

En Kiu i l'Aika, un davant de l'altre mirant fixament cap a dins, per veure què estic fent. 

I el moment de sortir a passeig ha arribat! 

La seva excitació va en augment a mesura que m'acosto al moble on guardem les corretges.

Però l'explosió d'alegria arriba just en el moment en què les meves mans les agafen. 

En Kiu especialment es converteix en una bèstia que només fa que saltar i bordar. 

L'Aika el segueix, tot  i que de forma més controlada, ella és tota una Senyora. 

I aquí una foto d'en Kiu mentre estàvem de passeig. 

Veieu aquest somriure?

Realment està a la glòria al bosc, i més si hi ha ple de pinyes... 

Per sort no sempre em posa cara trista, tot i que no hi hagi els papes a casa. 

Dia 333

 El destí ho ha volgut així. 

Avui tocava una foto del cel. 

Ni m'havia fixat en el cel avui, tot hi haver estat esmorzant a fora al pati. 

He pensat, tira't una foto aquí. Quan ho he tingut tot llest, he fet la prova. 

Perfecte, ara només t'hi has de posar i ja tens la foto - he pensat. 

Poso el temporitzador en marxa, m'assec a la cadira, dono un petit copet  a una pota de la taula, la càmera cau...

...i foto del cel. 

Aquesta és la història de la foto d'avui. 

I la foto que havia de penjar (sense mi). 

Esmorzant a la fresca! Que bé que s'hi està.




P.D: Només 32 dies i ja hauré complert l'any!!!

Dia 332

Cada dia anem a fer una passejada pel bosc de mínim 30 minuts, 

els faig jugar amb pinyes, llaços de fils, 

els dono menjar i aigua... 

...i aquesta és la cara que em posa en Kiu. 

La vida no és el mateix per ells sense el meu pare i la meva mare a casa. 

No hi ha ningú que els pugui substituir, per més que m'esforci. 

Dia 331

Decoració a la biblioteca de Montilivi. 

Resulta que estudiar té les seves emocions. 

Avui, estàvem estudiant quan les bibliotecàries ens han fet desallotjar l'edifici perquè ens han dit que feia olor a gas (cap de nosaltres ho ha olorat). 

Un cop tots a fora (tampoc erem molts), un tècnic ha vingut a mirar i en un moment ja ens han deixat tornar entrar.
No hi havia perill, cap fuita de gas. 

Un descans de mig matí tot diferent el d'avui. 

Dia 330

El meu lloc preferit. 

Combina unes de les millors coses: la natura, bones vistes i els gossos.


Quin és el vostre lloc preferit?

Dia 329

Aquest és un dels motius pels quals m'agrada que aquí tinguem nit,

poder gaudir d'una bonica posta de sol. 

Dia 328

I avui hem anat tots a celebrar l'aniversari de la Marta a bord del veler Jolie Biche. 

Tot i la marejada final de quasi tots, ha estat molt divertit. 

Dia 327

Avui, després de quasi 2 mesos he vist a la Núria, la Marta i l'Estef. 

Ha estat un molt bon sopar. 

I a més a més, he rebut un regal de Cuba, el braçalet de la foto. 

Dia 326

Road trip, there we go!!!

Estem fartes de tant d'estudi, que hem decidit fer un mini road trip. 

Dia 325

Carrer Mozart - 3r premi. 

Avui segon dia a les Festes de Gràcia, aquest cop amb l'Anna, la Núria i en Roc. 

Dia 324

foto via Google Images. 

La conversa que he tingut aquesta tarda, mitjançant Whatsaap, amb la meva cosina ha anat així:

Cosina: Tinc news a explicar! 

Jo: Quines???

Cosina: Que aviat, si tot va bé, serem un/a més a la família!!!

Cosina: Aviat vull dir d'aquí 6 mesos. 

Jo: Uooooooooooooooo :D :D :D :D :D!!! 

Jo: Que guay, que guay, que guay! Me n'alegro moooolt!

Doncs si, serà el cinqué nou membre de la família! 

M'encanta!!! 

P.D: Aquest cop, no com l'anterior, la foto és més evident no? 

Dia 323

La geografia m'agrada. 

Els mapes m'agraden. 

Els atles m'agraden. 

Però, per damunt de tot, m'agrada aquesta portada d'un atles que he descobert avui a la biblioteca. 

El món en forma de cor!

No us agrada a vosaltres?


---------------

I like geography.
I like maps.
I like atlases.
But, above all, I like this cover from an atlas I discovered today at the library.

A heart-shaped Earth!

Don't you like it?

Dia 322

La meva decoració preferida a Gràcia. 

Després de quasi 24 anys, avui he anat per primer cop a les festes de Gràcia. 

Sortint de la biblio, hem anat a passejar pels carrers engalanats i a sopar unes delicioses creps!

I després a buscar la Chris que ha vingut a dormir al pis. 

En resum, una bona manera d'acabar el dia del sant!

Dia 321

I una de les coses que m'agraden de Barcelona: 

els BUSOS! 

Gran sorpresa la d'avui, quan he descobert que la línia 41 em porta de davant del pis a la porta de la biblioteca. 

S'han acabat els viatges subterranis, a partir d'ara, gaudiré de la ciutat des de dins el bus. 

{Heu vist quin número de dia és avui? 3  2  1!}

Dia 320

Una de les coses que no m'agraden de Barcelona: 

el METRO!

{I molt menys els transbords.}

Dia 319

L'Anna i jo fent pis "patera", com li agrada dir-ho a ella. 

I en honor a la Núria, que sabem que li agrada. 

Dia 318

Al Dipòsit de les Aigües. 

No estem soles, tot i que quasi. 

Dia 317

Terrasses a l'Avinguda de Gaudí. 

He decidit començar a valorar més les coses que tenim aquí.

La de turistes que desitjarien poder passejar simplement aprop de la Sagrada Família. 

Dia 316

Gessamí!

Oh quina olor tant agradable, i quants records. 

Des de ben petita que aquesta planta ha estat a la meva vida. 

Primer a casa el meu avi, era la planta que decorava la part de dalt del pou. 

Ara a casa els meus pares. 

I en un futur, espero poder-ne tenir a casa meva. 

Dia 315

Molt agradable sorpresa la que he rebut avui.

La Bet ha vingut a Girona. 

Com ha de ser, ens hem tirat una foto al Pont de Pedra amb la Catedral de fons. 

On és la Catedral? Guiris demostrant el seu talent tirant fotos...

A veure si a la segona si que surt...

"¡Premio!" Si que surt la Catedral aquest cop!

La situació ha estat molt divertida. Una dona estrangera, gran intentant tirar-nos la segona foto i fent que la Catedral sortís. No sembla tant difícil no? Però per ella si. 

Hem riure molt, hauríem d'haver vist a on enfocava! 

Dia 314

El començament d'una nova era. 

Avui he començat a beure Noni, com ja fa temps fan la meva mare i la meva germana. 

Dia 313

T'he trobat a faltar, Lluna!

Tot  i que m'ha agradat molt poder gaudir d'hores i hores de sol/claror a Oulu 

{i no m'han causat insomni}, 

també he trobat a faltar la Lluna i les estrelles durant la nit. 

Dia 312

Descobrint noves zones a Els Àngels. 

Dia 311

Després de més d'un mes sense veure'ls, avui hem anat a sopar. 

M'ha encantat! 

Dia 310

I el miracle s'ha tornat a produïr! 

Després de més de quatre dies sense saber on estava el meu anell i pensant que me l'havia deixat a Finlàndia. 

Avui al desfer la maleta, ha aparegut dins d'una butxaca d'uns dels pantalons. 

La de cops que m'he arribat a pensar que l'havia perdut, però sempre l'acabo trobant. Toquem fusta i que segueixi així. 

Dia 309

Aquest missatge m'ha fet riure! 

La Liisa demostrant-me el que havia après el primer dia de classe. 

A més, hem anat a veure els fills de la meva cosina, en Nil i en Bernat. Quina monada de nens. I he practicat a l'hora de canviar bolquers i donar-los el biberó. 

Dia 308

Liisa i jo a la Plaza del Obispo. 

He acompanyat a la Liisa a l'escola d'idiomes, li he desitjat sort en el seu primer dia de classe i he marxat a fer turisme per Málaga. 

Un cop visitat el Castillo de Gibralfaro, el Museo Picasso, el centre de Málaga i haver anat de compres, he anat cap al pis.

Allà m'he trobat a la Liisa esperant-me, resulta que avui era només dia de proves de nivell i ella no l'havia de fer. 

Al no tenir el meu mòvil, no ens hem pogut comunicar. Així que cada una ha passat el matí pel seu compte. 

Després hem anat a dinar i cap al pis a recollir les meves coses. 

Després de tot un mes visquent juntes, ha costat dir adéu, però el fet de saber que ens veurem d'aquí molt poquet, ho ha facilitat.